Durant aquesta setmana m’he dedicat a acabar d’obtenir els qüestionaris emplenats, sobretot el dels professors. En el cas d’alguns d’ells, em va tocar esbrinar quines hores tenien de guàrdia per asseure’m amb ells personalment i emplenar el qüestionari, ja que davant la petició contínua que em retornessin el qüestionari emplenat sempre em trobava amb la mateixa resposta: “Demà ho intentaré tenir fet, és que aquests dies vaig molt embolicat i he de buscar una estona per asseure’m i emplenar-ho”.
Des d’un primer moment, tenia clar que el més oportú i àgil perquè el procés de recollida d’informació sobre l’aplicació de les Tecnologies de l’Educació per part del professorat hagués estat passar els qüestionaris durant alguna reunió de claustre, on en aquest mateix moment els emplenessin i els retornessin. Però, a causa del calendari de reunions del professorat de primer cicle (avaluacions inicials, departaments, comissions,...) i la necessitat d’emprar el poc temps del que disposen a aprofitar per avançar treball de centre, em van demanar des del departament d’orientació de centre que simplement lliurés els qüestionaris als professors, i que passats uns dies, els anés recollint.
Això ha provocat que dediqués més temps a la primera fase del projecte del que considerava necessari, per la qual cosa ara mateix em toca reflexionar i replantejar que parteix del projecte és la menys necessària en aquests moments, per poder implementar l’ús de les TIC a l’aula. Suposo que el més convenient és restar algunes hores de treball dedicat a la creació de materials i al suport d’alumnes amb dificultats. Però també vull anar pas a pas i veure com es van ajustant les diferents fases del projecte als ritmes que em marca el centre.
Un altre aspecte sobre el qual em toca reflexionar en aquests moments, després de poder comprovar les primeres dificultats que ha suposat aquesta primera fase i per les opinions i reflexions fetes pel professorat, que encara que està encantat per la idea de tenir ajuda per implantar un projecte sobre l’ús de les TIC a l’aula, també es veu immers en el seu treball diari i troben difícil treure temps per dedicar-li temps a alguna cosa que intueixen com un procés a molt llarg termini, és com afrontar les següents fases del projecte per poder aconseguir els objectius proposats en un primer moment o que modificacions són les més adequades, i d’altra banda, és com donar continuïtat a aquest projecte dins del centre, una vegada jo finalitzi les meves pràctiques.
Sens dubte la manca de temps tant del professorat com del nostre periode de pràctiques caracteritza en general a tots nosaltres les experiències que estem vivint. M'he sentit molt identificada amb el que exposes en aquest apartat, ja que veuen interessant les propostes, el projecte que inicies però la dificultat de temps i dedicació que pot comportar moltes vegades els frena a les possibles accions a realitzar. Unes dificultats que has d'aprendre a gestionar i a simplificar al màxim per tal de que donin bona rebuda al teu projecte i que els hi sigui el més fàcil possible poder-li donar una continuitat!
ResponEliminaThais
Tens raó, Thais. Suposo que el que m'ha passat en aquestes primeres pràctiques (i ja ho he après pel Prácticum II), és que he volgut començar amb un projecte bastant ambiciós, pensant que fos acceptat per tothom (tutor de pràctiques, centre, professorat i alumnat) i que al mateix temps m'aportés coses noves.
ResponEliminaLa veritat és que entre el temps que dedico presencialment i el temps que dedico a casa (per buscar i preparar moltes coses que no em donen temps a preparar en el centre i per les noves necessitats que van sorgint) en aquests moments em sento desbordat i amb la sensació de no aconseguir els objectius marcats al principi, encara que crec que el treball fet en el centre ha estat important.
El problema no és tant que la gent m'hagi posat dificultats, sinó que el punt de partida del projecte i el de la realitat del centre estaven en llocs diferents. I això faci que en aquests moments, no vegi un projecte amb principi i final, sinó un procés que he engegat, però que ara he plantejar al centre la necessitat de buscar a algú del claustre que li de continuïtat.
Penso igual que la Thais!!! aquest ha estat el nostre gran problema. Jo m'he sentit exactament igual que tú.
ResponEliminaDe fet ho acabo de exposar a la meva pàgina... els meus objectius i la metodologia que m'he plantejat per aconseguir-los són massa ambiciosos si tinc en compte la realitat del meu centre de pràctiques.
Sens dubte confio que no ens torni a passar en el segon pràcticum. Sort que el pla d'estudis està pensat en fer el pràcticum en dos parts!
Hola Sandra
ResponEliminaEm consola pensar que no sóc a l'únic que li ha passat, sinó que és una vivència comuna a tots aquells que estem fent pràctiques. És lògic que si per dur a terme certes intervencions al psicopedagog o orientador del centre li porta tot el curs escolar, a nosaltres que tenim un temps més limitat, menys coneixements sobre la realitat a intervenir i en molts aspectes desconeixem la pràctica diària (només contem amb la formació teòrica i l'experiència d'altres).
Suposo que tot això ens ha d'ajudar a reflexionar sobre la pràctica psicopedagògica, sobre les fases per les quals cal passar per dur a terme una determinada intervenció i sobre els ajusts necessaris.
Estic convençut que en el Prácticum II ens anirà molt millor a tots.
Una forta abraçada