Aquesta tarda he tingut la primera sessió de formació amb els professors del primer cicle de primària. La sessió estava enfocada a l’ús de la pissarra digital a l’aula i a mostrar la gran varietat de recursos interactius (vídeos, presentacions, llibres interactius, recursos didàctics interactius, pàgines web, blocs, etc.) dels quals poden fer ús en qualsevol de les sessions que preparen per a les seves classes.
He de reconèixer, que malgrat portar ben preparada la sessió i estar acostumat a fer classes a adults pel meu treball com a formador de monitors i directors de temps lliure, estava molt nerviós, ja que encara que tinc coneixements sobre la matèria i tenia el material preparat, un sempre té la sensació de no saber prou o que no saber si serà capaç d’arribar a l’altra part.
Vaig començar la sessió mostrant com podria ser una classe de ciències naturals a partir de l’ús de la pissarra digital amb l’ajuda de materials com el llibre interactiu, mapes conceptuals creats amb el C-maps, un vídeo de “Youtube” i unes activitats interactives. La veritat és que amb això, vaig aconseguir captar tota la seva atenció des d’un primer moment. A partir d’això, vaig continuar mostrant els diferents recursos dels que disposava a partir de les qüestions, dubtes o curiositats que anaven plantejant els docents. D’aquesta manera, vaig aconseguir que el desenvolupament de la sessió partís dels principis del constructivisme (motivació dels alumnes, interessos i inquietuds de l'alumnat, zona de desenvolupament proper, participació activa). Davant la curiositat de cadascun d’ells de veure què o com podrien treballar diferents materials o recursos a l’aula, vaig mostrar-los diferents exemples i recursos de maneres de procedir.
Una vegada finalitzada aquesta primera part de la sessió vaig procedir a ensenyar-los l’ús de la pissarra digital i la pissarra digital interactiva. Abans de procedir a la part més pràctica, els vaig donar un marc teòric de referència en el qual els vaig explicar: característiques, avantatges educatius, diferència entre els dos tipus de pissarres i un model pedagògic per a l’ús de la pissarra digital. Posteriorment, els vaig mostrar de manera pràctica com funcionava ambdós tipus de pissarres, així com diversos recursos i eines que vénen amb el programari. En tenir dues pissarres muntades a l’aula, varem aprofitar perquè en dos petits grups, poguessin practicar el que anteriorment els havia explicat.
Finalment, els vaig explicar que elements componen una pissarra digital i una pissarra digital interactiva, com es munta i que és necessari configurar. Igual que en els blocs anteriors, també va haver-hi una part pràctica en la qual van poder muntar, configurar i recollir la pissarra digital, per comprovar que havien entès tot el procés.
La veritat és que si al principi estava bastant nerviós, durant el desenvolupament de la sessió aquesta sensació per una de satisfacció personal al veure que estava interessats en tot el que se’ls estava explicant i fins i tot les respostes mostrades per part del professorat era de veure com poder posar en pràctica això que estaven aprenent.
Per això, davant aquesta inquietud mostrada, hem quedat a donar-nos unes dues setmanes perquè cadascun d’ells es prepari una sessió real d’aula on posi en pràctica els recursos i materials mostrats amb l’ajuda de la pissarra digital. El compromís meu és el d’assessorar-li davant la proposta i estar present a l’aula durant el desenvolupament de la sessió, per poder-los ajudar, sobretot a nivell tècnic que és on es mostraven més preocupats.
Molt interessant el teu relat. La veritat és que poder compartir o transmetre nous coneixements, recursos que els hi poden ajudar en el seu dia a dia, fa que realment puguis captar tota l'atenció de les persones que tens davant i tu com a formador sentir-te satisfet del treball realitzat. Suposo que hauràs gaudit molt de l'experiència!!
ResponEliminaLa veritat és que ha estat una experiència molt enriquidora. No només perquè jo hagi pogut transmetre'ls els meus coneixements o experiències sobre el tema de les TIC (ja que no sóc un expert), sinó que també ells han format part d'aquest procés en compartir amb mi les seves experiències, els seus dubtes, les seves idees, les seves curiositats, les seves necessitats... Això em fa pensar que en el fons, tots podem aportar alguna cosa a la formació dels altres, perquè no som "caixes buides".
ResponEliminaJa he comentat al principi que tenia moltes pors per com rebrien aquesta formació, però la veritat és que des d'un principi, a través del feedback continu, m'he anat sentint molt a gust i la veritat és que les tres hores han passat molt ràpides per a tots.
Ara toca preparar les altres dues sessions, però ara ho veig d'una altra manera, suposo que em sento més tranquil i segur.
De fet l'aprenentatge col·laboratiu és exactament això no? és genial partir d'aquesta filosofia de treball. Els resultats es veuen clarament... motivació a tope per part de tothom.!
ResponEliminaÉs cert, Sandra. He descobert la importància del treball col·laboratiu, i com a partir d'aquest, millora els processos d'aprenentatge. Aquesta clar que no partim des de zero a l'hora d'aprendre i que tothom pot aportar coneixements previs, experiències, etc. i que al mateix temps ajudi a mantenir la motivació i l'interès
ResponEliminaJa no només m'ha de servir com a forma de treball com a futur psicopedadogogo, si no que ho entenc com una metodologia de treball diari dins de l'aula i que pot ajudar-me a la meva i als meus alumnes a millorar els processos d'aprenentatge.