REFLEXIONS FINALS

Abans de començar amb les conclusions a les que he arribat amb el meu Pràcticum vull fer èmfasi en el fet que l’escola, les famílies, els mestres i els diferents professionals formen part de sistemes que influeixen també en els nostres comportaments i en les nostres actituds. En un sistema, el tot sempre és més que la suma de les parts i que, quan alguna cosa passa en una part del sistema, es produeixen retroaccions i canvis a altres parts i en el sistema com a totalitat.

L’escola, com a sistema social, està formada per diferents subsistemes que es relacionen entre ells. Així, el que succeeix en un subsistema (cicle, classe...), més aviat o més tard, produeix efectes en els altres subsistemes i a l’escola com a totalitat. Per tant jo diria que:

§    Proposar, per exemple, canvis en la metodologia de treball amb la introducció de les TIC a l’aula, partint de la formació del professorat, com ha estat l’objecte d’aquest projecte provoca canvis a l’aula (amb els alumnes), en l’organització i el funcionament del centre i en la implicació de les famílies.

§    L’escola és un sistema obert i complex format per diversos subsistemes i persones a les quals cal tenir en compte com a individus “individuals” i com a elements claus d’aquests sistema global. Es tracta de persones i subsistemes que interactuen entre ells, que s’influeixen mútuament i que, a la vegada, reben influències i pressions d’altres sistemes.

§    És important desenvolupar la competència emocional i una actitud empàtica que ens permetin regular i conduir la tasca de col·laboració que hem de desenvolupar.

§    Cal situar-nos en la Zona de Desenvolupament Proper amb el professorat o persones a les que assessorem ja que això crea un clima de confiança que ajuda a avançar.

§    Els canvis a l’aula s’han de fomentar i estimular a través de canvis en l’organització i en les dinàmiques de comunicació i treball. Des de l’equip directiu s’ha de tenir clar que per instaurar processos de millora és necessari fomentar l’intercanvi i la col·laboració entre mestres, gestionar formació en metodologies i didàctiques innovadores, però també donar suport a les bones iniciatives i disposar d’espais per comunicar les bones pràctiques i les experiències.

§    El treball col·laboratiu, cooperatiu i de consens entre el professorat  millora l’elaboració i implantació d’aquests programes o plans. Al igual que els alumnes, també hi ha diversitat del professorat, la qual cosa implica diversitat de pensaments, d’interessos i de maneres de fer, per tant, cal buscar objectius comuns i vies de consens.